Les persones diabètiques tenen dificutat per metabolitzar la glucosa (els sucres). El seu pàncrees fabrica poca insulina i això fa que les cèl·lules no puguin aprofitar la glucosa i aquesta s’acumuli a la sang provocant hiperglucèmia.

L’acúmul de sucre en la sang provoca danys sobretot en els vasos sanguinis més petits.

Les zones més vascularitzades del cos, com els ronyons, el cor o els ulls, acostumen a patir més danys.

La retinopatia diabetica és l’afectació més comú de la diabetis en els ulls.

Es caracteritza per un creixement anormal dels vasos de la retina, fugides de líquids i inflors sobretot en la part de la Màcula que és la que ens permet veure els detalls de les coses.

Els símptomes més comuns són visió borrosa, taques o mosques volants i ombres o àrees de pèrdua de visió.

No acostuma a provocar símptomes fins que els danys són severs i, si no es tracta i controla, pot acabar en una ceguera.  De fet, és una de les principals causes de ceguera en el món occidental.

Els tractaments com la fotocoagulació amb laser, les injeccions intravitrees o les vitrectomies van encaminats a frenar la pèrdua de visió i la progressió de la malaltia però rarament es pot recuperar la visió perduda.

La major part de les retinopaties diabètiques es poden diagnosticar abans de que apareguin els símptomes amb una retinografia i proves oftalmològiques.

D’aquí la importància de fer controls periòdics amb els professionals de la visió en el cas de patir diabetis.